El teatre tal com el veiem hui arrossega una història de dos mil cin-cent anys, quan en la Grècia clàssica els ritus religiosos, cants corals i dansades esdevenen en art dramàtic, unes vegades amb components de comèdia i altres envoltats de tragèdia. La història de l'ésser humà més enllà d'eixe origen del teatre anomenat occidental, les expressions primitives de situacions màgiques, d'escenes de caça, de mites ancestrals o cultes agraris carregades de simbolisme formaven part de la vida quotidiana de qualsevol societat. Ximo Costa ens parla del teatre des de la seua pròpia experiència vital, sent com és l'actuació, una de les seues passions.

El mes de setembre torna amb un fum d'activitats, no sols les relacionades amb les festes del poble que començaran d'ací a dues setmanes, sinó perquè hi ha d'altres que també paga la pena conéixer i gaudir. És el cas de les organitzades pels "Amics de la Guitarra de Diània" que per a hui divendres cinc de setembre han programat un interessant concert a la Casa de la Cultura de Bellreguard.

Ximo Costa ens remet unes paraules dedicades a la mar, que vol compartir amb tots i totes nosaltres, acompanyades d'una imatge de fa poc més de mig segle, en els primers moments que la va descobrir sent un xiquet.

Una inoportuna nuvolada, que semblava estar posada estratègicament just en la franja de cel on es trobava el sol esperant el pas de la lluna per eclipsar-se, ens va impedir gaudir del fenomen a la gent que ens trobàvem al poble.

Després d'una trajectòria imparable camí a l'Europeu de Birmingham, i sent una de les apostes més fortes de l'atletisme espanyol per aconseguir el podi en aquesta prestigiosa competició, una mala eixida just en la ronda de semifinals ha deixat fora del campionat al nostre fill predilecte. Tot i això, Bellreguard sempre està al costat de Quique, incondicionalment i animant-lo independentment dels resultats.

Enric Pellicer ha publicat un nou article al seu blog i perfil en xarxes socials que compartim amb vosaltres pel seu interés. Es tracta d'una entrada molt útil si teniu intenció de viure eixe moment històric de l'eclipsi total de sol que tindrà lloc el pròxim dia dotze d'agost, i que podrem observar des del nostre poble, tot i que quedem un poc desplaçats cap al sud de la franja en la qual es podrà observar el 100% del fenomen.

Ximo Costa comparteix amb nosaltres un graciós i nostàlgic record del que fou metge del poble, i d'una vivència que de segur molts i moltes de nosaltres vam viure en primera persona. Ens parla de Don Visente, com l'anomena Ximo i protagonista del seu escrit, però també podria ser Don Abilio, els metges del poble allà pels seixanta i setanta, pròxims i familiars. Eren temps de pràctiques i costums que hui ja són història, de visites urgents a qualsevol hora del dia, de passar consulta a casa pròpia, de les "iguales" amb les quals les famílies pensaven que estaven pagant un extra per poder comptar a una millor atenció, d'atendre el o la pacient amb el cigarret a la boca, de medicines receptades que encara es feien a la farmàcia seguint les fórmules magistrals, o dels practicants amb el seu instrumental diabòlic, almenys per als xiquets i xiquetes, quan qualsevol afecció acabava tractant-se amb una punxada. Temps de supositoris per a tot, o de quan es qualificaven els pitjors diagnòstics com "una mala malaltia" temps on, fins i tot, la Quina Sanclemente, una beguda amb alcohol, s'aconsellava per augmentar la gana dels més menuts.

Fa pocs dies parlàvem del nostre campió i ho hem de tornar a fer amb orgull, perquè amb la mirada posada del 10 al 16 d'agost, dates de celebració de l'Europeu a Birmingham, Quique Llopis ha guanyat el campionat nacional amb un temps de 13''43 i continua agafant l'estat de forma òptima per a lluitar pel pòdium en esta complicada prova, on "les medalles estaran cares" segons declarava l'atleta bellreguardí.

Després de l'eufòria col·lectiva per l'èxit de la selecció en aconseguir el títol de campió del futbol mundial per segona vegada en la història, no podem oblidar que un altre campió: Quique Llopis, continua donant-nos alegries de camí a la important fita que en poques setmanes ens portarà al campionat europeu de Birmingham.

En no res podrem tornar a gaudir d'aquesta interessant exposició al carrer Ecce Homo perquè la Fundació Aunión ja treballa amb els preparatius de la que serà la quarta edició d'aquesta original i creativa iniciativa. Mentrestant, en pocs dies, s'inaugura a Xeraco la seua tercera edició. Xeraco se sumà a convertir els seus carrers en galeria on enguany, fins a quaranta-sis artistes, penjaran les seues obres per al gaudi de tothom i molt particularment dels amants de l'art.

Enric Pellicer, autor del blog "Cavil·lacions" on tracta diversos i interessants assumptes d'interés, alguns dels quals tenen a veure amb la història del nostre poble, comparteix amb nosaltres una entrada signada per ell on ens parla de Juan Cremades, el magistrat bellreguardí que recentment ens ha deixat. Tal com explicàvem en la notícia on ens féiem ressò de la seua mort, Juan Cremades, com també altres persones del nostre poble que passen desapercebuts en el dia a dia, mereixen el reconeixement col·lectiu i és per això que hem trobat adequat compartir aquestes paraules d'Enric, que també podeu llegir al seu blog, en record d'aquest bellreguardí il·lustre.

El col·lapse de les estacions d'ITV Valencianes, competència d'una incompetent Generalitat a través de la seua Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, suposa un vertader maldecap per als propietaris de vehicles que han de passar l'obligatòria inspecció tècnica de vehicles.

L'associació és sens dubte una entitat activa i molt compromesa amb la defensa i difusió de la cultura musical, i molt particularment amb la relacionada amb la guitarra. Tant és així que compten al seu historial amb desenes de concerts organitzats així com diverses col·laboracions amb l'organització de festivals, com el que fa uns dies va tindre lloc a Gandia.

Ens fem ressò de la luctuosa notícia per la qualitat personal i professional d'un home que va viure els pitjors anys de la banda terrorista ETA durant la dècada dels 90, quan assumira la presidència de l'Audiència de Donostia i desenvolupar una llarga trajectòria professional a Barcelona.

Arrosseguem dies de calor intensos, amb onades que han fet pujar el termòmetre per damunt dels 40°, que ens han obligat a canviar rutines i evitar l'exposició al sol, sobretot en les hores de més intensitat. Aneu amb compte sempre i feu cas de les recomanacions en general i en les específiques que tracten al voltant de com hem d'actuar davant la calor extrema i amb això, evitar cap incident. Ximo Costa ens remet un breu elogi a la beguda valenciana per excel·lència que ell, a sa casa, elabora artesanalment. Compartim amb vosaltres aquest refrescant trago.

El tres d'abril de 1979 foren les primeres eleccions municipals de la democràcia estrenada poc després de la mort del dictador. La societat civil era protagonista d'aquells moments històrics a l'inici de la transició i va ser motor de profundes transformacions en tots els àmbits. En el polític, les comunitats autònomes i els municipis volien avançar en la millora organitzativa de l'estat i un dels fonaments més importants per aconseguir aquest objectiu foren els estatuts d'autonomia, una eina de l'estat de dret que feia possible una mena de mini constitució territorial on es fixaven qüestions relacionades amb les institucions, el mateix nom de la regió o les competències que amb l'autonomia s'assumien pels seus governs.

Són festes patronals a Palmera i una de les activitats de les quals podreu gaudir diumenge dia 28, és la que han organitzat el Club Amics Pilota Integral de Bellreguard (CAPIB). Es tracta d'una partida d'exhibició de Frontó Pilota a Mà, patrocinat per l'Ajuntament de Palmera i en la qual podrem veure enfrontar-se a jugadors d'elit del Club de Pilota del Puig.

Fa poc visitàrem la Fundació Aunión i tinguérem l'oportunitat de parlar amb l'artista local reconegut i amb Carlos Domínguez, qui la presideix, per tal de conéixer de prop l'essència del projecte, la seua gènesi, el present de la Fundació i el que és més important, el futur d'aquesta interessant i generosa iniciativa. Sent el seu principal objectiu la difusió de l'art i el manteniment de l'abundant patrimoni artístic que ha atresorat Vicent Aunión amb el pas del temps, no sols de signatura pròpia sinó que també d'artistes reconeguts i d'altres novells o emergents, la Fundació esdevindrà en punt de referència per a l'art no sols per a Bellreguard, perquè estem segurs que ho serà també per a tota la Safor i més enllà.